Skip to main content

Author: Aviva

Torna Gastro Ribera Km 0!

Gastro Ribera ofereix diferents activitats turístiques i especialment de caràcter gastronòmic per donar a conéixer i promocionar els productes km 0 de la comarca. Aquest projecte pretén contribuir al foment del producte local de la Ribera, impulsar un desenvolupament sostenible de la comarca i promoure el turisme gastronòmic, com a mitjà de posicionament i diversificació turística i d’impuls dels sectors econòmics que integren la gastronomia de la Ribera en tota la seua cadena de valor. Les activitats proposades són les següents: 

  • Menús i plats Gastro Ribera Km 0 als restaurants i bars de la comarca en els quals es fa ús dels productes locals.
  • Programa de visites i experiències gastronòmiques.
  • Jornada presencial de promoció del producte local.
  • Show Cooking. Demostració culinària en què participaran dos cuiners de renom i es prepararà un plat amb ingredients km 0.
  • Masterclass. Classes magistrals de cuina impartides per cuiners especialitzats de la gastronomia valenciana.

Amb Gastro Ribera km 0 es pretén aconseguir diferents objectius com són posicionar la Ribera en el mapa gastronòmic nacional, donar a conéixer els productes km 0 per a la seua promoció, impulsar la utilització dels productes locals als restaurants, incentivar el consum dels productes de la comarca i dinamitzar les visites a la nostra comarca utilitzant la gastronomia com a reclam.

Si tens un establiment de restauració i vols participar en la III edició de Gastro Ribera has d’acceptar els compromisos de participació i adherir-t’hi, abans del 15 de setembre de 2021, emplenant aquest formulari: https://forms.gle/i2tUN7zbhm2YDKXQ8 

Una vegada finalitzat el període d’adhesió es convocarà els establiments adherits a una reunió informativa on s’explicarà el procediment per a participar.

L’activitat està impulsada pel Consorci de la Ribera, a través de les seues àrees de Turisme i d’Educació Ambiental.

Per a més informació:

turisme@consorcidelaribera.com

pperez@consorcidelaribera.com

Humana recupera més de 8 tones de tèxtil usat a Montserrat

Juliol del 2021. Humana Fundación Pueblo para Pueblo ha recuperat 8.036 kg de tèxtil usat a Montserrat durant el primer semestre del 2021 per a donar-les una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclat. La recollida selectiva de residu tèxtil representa un augment del 36% respecte els primers sis mesos de l’any passat (5.907 kg).

Els donants han revisat l’armari i han dipositat als contenidors de la Fundació la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitzen. Les més de vuit tones recuperades per Humana equivalen a 36.000 peces de roba que seran reutilitzades o reciclades i en veuran perllongat el cicle de vida útil.

Aquesta gestió implica un doble benefici: el primer és ambiental perquè en redueix la generació de residus i evita que acabin en un abocador. La recuperació del residu tèxtil durant el primer semestre ha evitat l’emissió de 25 tones de CO2 a l’atmosfera.

El segon benefici és social: consisteix en la creació d’ocupació verda, Humana hi genera un lloc de treball per cada 30.000 kg de tèxtil recollit. A més, els recursos que se n’obtenen es destinen a iniciatives socials: després de més de tres dècades d’activitat, tres milions de persones s’han vist involucrades als programes de desenvolupament que Humana du a terme als països del Sud de la mà de contraparts o socis locals; són projectes centrats en la formació de professors de primària, l’impuls de l’agricultura sostenible o la lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions.

“Quan aprofitem al màxim el residu tèxtil en donar-li una segona vida, convertim aquest residu en un recurs i li donem una finalitat social”, afirma Ricardo Rodríguez, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a la Comunitat Valenciana, “els articles que es recuperen són un actiu que, gestionats acuradament, es converteixen en motor d’ocupació i de generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l’hemisferi Sud i de suport local al nostre país. Per tot plegat, estem molt agraïts a la ciutadania per la seva solidaritat”.

Quanta roba usada es recupera a la Comunitat Valenciana: només el 10%

Cada ciutadà es desfà cada any d’entre 20 i 30 kg de tèxtil. A la Comunitat Valenciana es generen aproximadament 100.000 tones de residus tèxtils anualment, però només se’n recupera selectivament una desena part per a promoure’n la reutilització o el reciclat; la resta acaba a la fracció resta, per tant en un abocador o en una incineradora.

Tanmateix, la recollida selectiva de roba té un gran potencial per a garantir-ne una segona vida: el 50% se’n pot reutilitzar i més del 35%, reciclar. Per això és important que es dipositi en un contenidor de roba; resulta obvi, però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

El futur del sector està marcat, en primer lloc, per la nova Llei de Residus, ha de ser aprovada al Congrés dels Diputats, que determina que tots els municipis hauran d’establir una recollida separada per al residu tèxtil abans del 2025 (avui dia no hi estan obligats).

En segon lloc, és fonamental augmentar el número de contenidors a l’espai públic per a facilitar-ne les donacions; implantar-hi mecanismes normatius que permetin una recollida selectiva eficaç i eficient, que garanteixi la traçabilitat en la cadena de valor, i explicar molt clarament quina és la destinació de la roba usada. L’existència d’indicadors fiables és clau per a la credibilitat del sistema i per a donar-ne confiança als ciutadans.

En tercer lloc i en un horitzó a tres anys vista, els productors que comercialitzen articles tèxtils hauran d’assumir-ne els costos i la gestió de residus que hi generen; és l’anomenada Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que ja funciona per a altres fraccions, com els envasos.

La destinació de la roba usada

La principal destinació de la roba dipositada en els contenidors d’Humana és les plantes de preparació per a la reutilització de la Fundació (a Barcelona i Madrid) i una petita part es ven a empreses de reutilització i reciclatge. La destinació de les peces tractades és:

  • El 54% es destina a la reutilització: el 14% mitjançant les botigues de moda sostenible d’Humana i el 40% s’exporta, principalment a l’Àfrica per a comercialitzar-la, fer accessible la roba als països menys desenvolupats i generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
  • El 37,5% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).
  • L’1,5% són residus impropis (plàstics, cartrons, altres) que es posa en mans de gestors autoritzats corresponents.
  • El 7% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.

Sobre Humana Fundación Pueblo para Pueblo

Humana Fundación Pueblo para Pueblo promou des del 1987 la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i du a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia així com de suport local i agricultura urbana al territori més proper. Forma part de l’Asociación Española de Fundaciones, la Federación Española de la Recuperación y el Reciclaje, l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona i la Federació Humana People to People.

Departament de comunicació

Joan Carles Montes joancarles.montes@humana-spain.org

www.humana-spain.org

Pavelló esportiu

L’Ajuntament de Montserrat ha adjudicat l’elaboració del projecte d’execució de les obres d’un pavelló esportiu municipal a l’arquitecta i enginyera Anna Maria Bordás i a l’enginyer Miquel Peiró.

La construcció del pavelló esportiu, que s’ubicarà en el carrer Arts Gràfiques, satisfà la necessitat que té el poble d’unes instal·lacions que completen l’oferta esportiva existent i permetrà la pràctica de diferents activitats en un espai cobert.

El nou pavelló constarà d’una pista per a la pràctica de disciplines com ara el bàsquet, l’handbol, el voleibol, el tenis o el futbol sala, i tindrà les dimensions marcades per la normativa per poder acollir competicions de caràcter nacional. També hi haurà sales polivalents per desenvolupar altres activitats alternatives, a més de vestidors, despatxos, una sala de reunions, etc.

Aquest mes de setembre s’ha d’entregar el projecte de l’obra i es preveu que les instal·lacions estiguen acabades i en funcionament a finals de l’any vinent.

Localització de la parcel·la on s’ubicarà el pavelló
Localització de la parcel·la on s’ubicarà el pavelló

Acabem juliol. Continuem amb les bones pràctiques?

Campanyes com aquesta es realitzen per a conscienciar i anar introduint canvis en els nostres hàbits. En sumar-nos al repte, ens adonem que hi ha altres opcions, que, a més, no són tan difícils de dur a terme com podria semblar-nos inicialment i així podem anar incorporant aquests hàbits nous al llarg de tot l’any.

Perquè aquesta és la base: començar per canviar xicotets hàbits en el dia a dia i anar fent-los nostres.

Com sempre, no es tracta de fer-ho tot de colp, sinó de posar una mica d’atenció en aquests hàbits i comprendre que hi ha moltes coses que podem fer sense gran esforç.

És molt important no intentar passar de zero a cent en un dia. Prendre’ns el nostre temps per a anar adquirint aquests hàbits. Podríem comparar-ho amb el començament d’una nova pràctica esportiva, on no convé fer massa coses molt ràpidament perquè es converteix en un repte difícil i intimidant.

Transformar el nostre consum, compartir el nostre exemple, inspirar les generacions que ens segueixen (i ens observen) són maneres de continuar aquest “Juliol sense plàstic” amb xicotets canvis que es convertisquen en quotidians i ens convertisquen a nosaltres en part de la solució.

Cada xicotet canvi pot ser de gran ajuda.

Com diu Eduardo Galeano:

“Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo”

Gràcies per participar-hi i gràcies per continuar! #Juliolsenseplàstic #RegidoriadeMediAmbient

Dia Sobrecapacitat de la Terra

El dia de la Sobrecapacitat de la Terra, o Earth Overshoot Day, va començar a quantificar-se des de l’any 1970 promogut per una organització sense ànim de lucre denominada Global Footprint Network amb l’objectiu d’alertar la població sobre el consum insostenible per al planeta.

Aquest dia no té una data fixa perquè depén d’un càlcul anual entre la biocapacitat del planeta i la petjada ecològica i multiplicar eixa xifra per 365 dies.

El resultat dona el dia en què el consum  de la població sobrepassa els recursos disponibles i és aquest dia quan entrem en l’anomenat dèficit ecològic, el dia 29 de juliol, per a l’any 2021.

És a dir, que a partir de la data assenyalada la població mundial haurà consumit tots el recursos que genera la terra al llarg d’un any.

Aleshores, quan més gran siga eixe dèficit més ens aproparem a l’inici de l’any i des que va començar a mesurar-se aquest dia, hem anat avançant-lo. Per exemple: l’any 1997 el dia va ser el 30 de setembre, l’any 2018 va ser el 8 d’agost, i l’any 2019 l’1 d’agost, per tant, esgotem els recursos cada vegada més prompte.

Però també podem revertir o alentir aquesta situació amb accions quotidianes com ara reduir els nostres hàbits de consum o fent-los més eficients, disminuir les deixalles de menjar, reduir l’ús de combustibles fòssils, consumir menys aigua o reciclar.

Així doncs, està en les nostres mans fer un consum responsable i allargar al màxim el dia de la sobrecapacitat de la terra.

Saps en quants dies gastem tots el recursos generats en 1 any pel planeta?

Saps quina és la teua petjada ecològica?

Pots esbrinar-ho en aquests enllaços :

https://www.footprintcalculator.org

Canvis per a l’optimisme

És important recordar també la nostra força com a consumidores i consumidors. Tenim el poder d’aconseguir que els fabricants canvien la manera de produir. Com? Modificant la nostra manera de consumir. T’has adonat que cada vegada hi ha més alternatives de materials reutilitzables o biodegradables que poden suplir els plàstics d’un sol ús? El mercat canvia segons les demandes de consum i les nostres inquietuds.

Moltes marques de begudes estan començant a substituir les anelles de plàstic que uneixen els paquets de llandes per compostos de fibres biodegradables d’origen vegetal.

Ja hi ha alternatives per a palletes, vaixelles i coberts reutilitzables, biodegradables o fins i tot comestibles, raspalls de dents de fusta o bambú, carcasses de mòbil sense plàstic elaborades amb materials naturals 100% compostable, biberons d’acer inoxidable… El mercat està canviant i és perquè la nostra forma de consumir canvia.

#Juliolsenseplàstic #RegidoriadeMediAmbient

Convocatòria del Ple ordinari del mes de juliol

El dijous 29 de juliol de 2021, a les 20.00 hores, tindrà lloc la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Montserrat en la sala de plens de l’Ajuntament. 

El veïnat el podrà seguir en directe a través de la TV local i per Facebook. A més, podrà fer preguntes a través de la pestanya de comentaris de l’entrada del Facebook de l’Ajuntament on s’anuncie l’ordre del dia.

L’Ordre del Dia del Ple és el següent:

  1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior
  2. Expedient 5648/2021. Aprovació ratificació Decret Alcaldia 2021/1514 d’01/07/2021 sobre baixa del regidor Juan Carlos Peñalver Llorens en el règim de dedicació parcial de l’Ajuntament.
  3. Expedient 1735/2019. Aprovació ratificació resolució Alcaldia núm. 1635/2021 de 13 de juliol sobre designació de representant davant l’Agència Valenciana de Protecció del Territori.
  4. Expedient 5392/2021. Expedient de modificació de crèdits núm. 16/2021 per Crèdit Extraordinari Finançat amb anul·lacions o baixes d’altres aplicacions
  5. Expedient 6139/2021. Modificació/Rectificació del saldo inicial d’obligacions reconegudes pendents de pagament d’exercicis anteriors
  6. Expedient 6222/2021. Sol·licitud inversió del saldo existent del programa EDIFICANT per executar una pista de trinquet infantil al pati del CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat.
  7. Donar compte d’assumptes diversos.
  8. Donar compte de les resolucions de l’Alcaldia i de l’acta de la Junta de Govern del mes de juny de 2021.
  9. Expedient 1231/2021. Informe de Tresoreria sobre gestió del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Montserrat i la Diputació de València en matèria tributaria
  10. Expedient 5913/2021. Donar compte de l’informe 02/2021 de Tresoreria-Intervenció sobre el compliment de la Llei 15/2010 de mesures de lluita contra la morositat (2n Trimestre 2021).
  11. Expedient 5914/2021. Donar compte del càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques.
  12. Expedient 5916/2021. Donar compte de l’informe sobre l’execució trimestral del pressupost, compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i regla de despesa.
  13. Precs i preguntes.

Protegeix-te del Sol

Ja estem en estiu i, a l’estiu, passem molt de temps al carrer, ja siga gaudint del temps lliure, anant a la platja, a la muntanya, practicant esports a l’aire lliure, o bé treballant. I hem d’anar amb compte amb el sol!

L’exposició prolongada als rajos ultraviolats (tant fa si són d’origen natural o artificial) pot provocar danys a curt termini com ara irritacions o cremades, però també danys que poden apareixen amb el temps: envelliment prematur, taques i, fins i tot, l’augment del risc de patir un càncer de pell.

Segons les dades de la Conselleria de Sanitat, la incidència de melanoma en la Comunitat Valenciana és de 12,4 casos per cada 100.000 habitants, i en concret en la província de València aquesta se situa en 11 casos. El principal factor de risc per a l’aparició d’aquesta malaltia és l’exposició als rajos ultraviolats.

Així doncs, cal que extremem les mesures de prevenció contra els efectes perjudicials d’una exposició prolongada al sol. Cal que protegim al màxim la nostra pell quan està a l’aire lliure, tant per evitar els efectes negatius a curt termini, com aquells podrien aparèixer amb els anys.

Tot seguit et fem algunes recomanacions:

Des del mig dia fins a les 5 de la vesprada procura estar a l’ombra

Posa’t sempre crema solar amb factor protector 30 o més, 20 minuts abans d’eixir al sol i cada 2 o 3 hores

Protegeix-te el cap amb una gorra, el cos amb una samarreta i també els ulls amb unes ulleres adequades

Compte amb els bronzejats amb rajos UVA, també poden lesionar la teua pell

A més, és bo que t’acostumes a mirar la teua pell. Qualsevol canvi que pugues observar: una piga o una taca noves, o el canvi de color o forma d’alguna que ja tenies…, no dubtes en consultar-ho en el teu centre de salut amb el teu metge de capçalera. És molt important poder detectar el càncer de pell el més prompte possible per a millorar les possibilitats de curació.

Gaudeix de l’estiu, protegeix-te del sol!!!

Consulta pública prèvia a la Imposició i Ordenació de la Taxa pel servei de neteja de solars

De conformitat amb el que preveu l’article 133.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, amb l’objectiu de millorar la participació dels ciutadans en el procediment d’elaboració de normes, amb caràcter previ a la Imposició de la Taxa pel servei de neteja de solars i l’elaboració del projecte d’aprovació de l’Ordenança fiscal reguladora d’aquesta, es recapta l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:

a) Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.

b) La necessitat i l’oportunitat de la seua aprovació.

c) Els objectius de la norma.

d) Les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatòries.

Els ciutadans i les ciutadanes, organitzacions i associacions que així ho consideren poden fer arribar les seues opinions sobre els aspectes plantejats en el qüestionari següent durant el termini de vint dies a comptar des de l’endemà al de la publicació del present anunci en la web municipal, mitjançant la seua presentació en qualsevol dels llocs indicats en l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques:

Problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa

Per tal de donar compliment a l’art. 20 de l’Ordenança de Bon Govern i Convivència Ciutadana d’aquest Ajuntament, pel qual els propietaris dels solars i terrenys tenen l’obligació de mantindre’ls lliures de residus i en les degudes condicions d’higiene, salubritat, seguretat i ornament públic, i amb la finalitat de contribuir a l’adequada prevenció de riscos i perills per a la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, des de l’Ajuntament es realitzen constants requeriments als propietaris de solars i terrenys per tal que procedisquen a la neteja i condicionament d’aquests, incomplint-se en nombroses ocasions aquestes ordres d’execució.  Per tot això, l’Ajuntament es veu obligat, en repetides ocasions, a prestar el servei de neteja d’aquests terrenys per mitjans propis.

Necessitat i Oportunitat de la seua aprovació

L’Ajuntament considera necessari i oportú establir una Taxa pel servici de neteja de parcel·les situades en sòl urbà, mitjançant el desbrossament i neteja dels terrenys per mitjans mecànics i manuals i retirada de vegetació i restes que es generen, i aprovar la seua Ordenança Fiscal reguladora, per tal de poder prestar aquest servei garantint l’equilibri econòmic i l’autonomia i suficiència financeres de l’administració.

Objectius de la norma

Cobrir el cost del servei que prestarà l’Ajuntament de desbrossament i neteja dels terrenys per mitjans mecànics i manuals i retirada de la vegetació i restes generades.

Moviments automàtics

Moltes vegades no som conscients de la quantitat de moviments automàtics que fem a l’hora de comprar o d’agafar algun objecte que se’ns ofereixen “gratis”. Palletes en el bar, gotets de plàstic, bosses…

A l’hora de comprar, també agafem sense pensar-ho molts productes que ens fan “la vida fàcil”.

Els plàstics d’un sol ús van arribar a les nostres cases fa poques dècades i s’han convertit en més de la meitat del plàstic que utilitzem a l’any. Es van presentar com una gran solució plena d’avantatges, fàcils de produir, sense necessitat de rentar-los ni emmagatzemar-los, pràctics, lleugers, resistents, econòmics…

Però si fem càlculs, una cosa que usem, tirem i hem de tornar a comprar no és econòmica, i si, a més a més, pensem en el cost per al medi ambient, els avantatges desapareixen.

Si simplement ens parem a pensar en si realment necessitem allò que ens ofereixen o venen, o si tenim altres alternatives, sense adonar-nos anirem canviant aquests moviments automàtics per hàbits per a canviar el nostre impacte.

#Juliolsenseplàstic #RegidoriadeMediAmbient