Amb l’expulsió dels moriscs que va tindre lloc l’any 1609, Montserrat va quedar despoblat, i anys després, les 70 cases que van deixar van ser ocupades per tretze famílies vingudes de terres d’Aragó i Catalunya. Es va atorgar un nou document de Carta de Poblament als nous habitants el 10 de juliol de 1611.

A l’inici del segle XVIII, Cavanilles conta que Montserrat tenia 70 veïns (unes 280 persones). Al llarg d’aquest segle es produeix un important creixement demogràfic i econòmic, per les causes següents:

• Expansió vitivinícola. En només setze anys es quadrupliquen les vinyes dins del terme, principalment per la instal·lació de fàbriques d’aiguardent a la comarca, i la gran propagació del comerç d’aquest licor.
• Increment dels preus agrícoles, que fan crear interés en l’augment de les terres de cultiu, l’ús de noves tècniques i una regulació de l’aigua de reg. Es construeix la presa del Pantà.
• Es mantenen les manufactures de la seda i l’espart.

La producció agrícola de Montserrat era de «300 cànters de vi, 500 arroves d’oli, 20 de garrofes, 700 cafissos de blat i 600 lliures de seda» (Cavanilles,1795).