La setmana de la mobilitat se celebra des de l’any 2000 amb el patrocini de la Comunitat Europea.
És un esdeveniment en el qual es premia una mobilitat sostenible i racional, es fomenten activitats saludables, bones pràctiques ambientals i l’adquisició de mesures permanents en els municipis i ciutats per a arribar a ser un país neutral en l’emissió de C02 l’any 2050 segons el Pacte Verd Europeu.
Caminar, agafar la bici o el patinet elèctric per anar a fer una volta o per anar a treballar, o fer un ús compartit del cotxe sempre que es puga, són hàbits o bones pràctiques que ajuden a conscienciar el món de la importància de reduir la nostra petjada de carboni.
L’any 2020, 3.360 ciutats europees van prendre part en la Setmana de la Mobilitat, espanya va ser líder en participació amb la presència de 561. Aquest any el municipi de Montserrat també hi participa amb mesures permanents com ara zones per a ciclistes o el tancament de carrers per a afavorir passejades pel municipi.
Finalment, agrair-vos, a tota la ciutadania, les bones pràctiques diàries que feu i, especialment, l’ús responsable i racional quant als mitjans de transport.
No oblideu que per xicoteta que siga una acció el conjunt la fa gran!!!
La Regidoria de Cultura us conviada a participar del taller 𝐒𝐡𝐡𝐜𝐮́𝐜𝐡𝐚𝐦𝐞!, a la 𝐂𝐚𝐬𝐚 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐂𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐚. Es tracta d’un projecte de divulgació musical a través de l’𝐚𝐮𝐝𝐢𝐜𝐢𝐨́ 𝐜𝐨𝐦𝐞𝐧𝐭𝐚𝐝𝐚 de les principals obres de la història de la música.
Impartit per 𝐁𝐞𝐫𝐧𝐚𝐫𝐝𝐨 𝐌𝐨𝐫𝐚-𝐅𝐚𝐧𝐝𝐨𝐬
Professor i director musical
Titulat superior de flauta
Llicenciat en Història i Ciències de la Música
L’𝐀𝐜𝐭𝐢𝐯𝐢𝐭𝐚𝐭 és 𝐆𝐑𝐀𝐓𝐔Ï𝐓𝐀 però cal inscripció enviant un correu electrònic a 𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐚@𝐦𝐨𝐧𝐭𝐬𝐞𝐫𝐫𝐚𝐭.𝐞𝐬.
CALENDARI DE LES SESSIONS amb horari de 19.00 hores a 20.30 hores: 29 de setembre, 2021. 20 d’octubre, 2021. 24 de novembre, 2021. 22 de desembre, 2021. 26 de gener, 2022. 23 de febrer, 2022. 23 de març, 2022. 27 d’abril, 2022. 25 de maig, 2022. 15 de juny, 2022.
Es tracta d’un projecte formatiu dirigit a qualsevol públic amb inquietud per aconseguir un major gaudi de l’audició de les grans obres mestres de la música seguint una pedagogia activa, dinàmica i creativa.
SESSIÓ 1: “Afina l’oïda”Aquesta primera sessió posa a prova la capacitat auditiva de l’oïdor per mitjà d’exercicis sonors mitjançant sons pertanyents a diferents ambients quotidians, domèstics…
SESSIÓ 2: “Les qualitats del so” Coneixement de les quatre qualitats del so com a base per a una audició completa i intel·ligent de l’obra: Melodia Ritme Harmonia Timbre.
SESSIÓ 3: “El florit Barroc” (1/2)Vivaldi: “La primavera”, de les quatre estacions Pachelbel: Cànon en Re MajorJ. S. Bach: Toccata i fugida, en re menor.
SESSIÓ 4: “El florit Barroc” (2/2)J. S. Bach: “Badinerie”, de la Suite núm. 2, en si menorCharpentier: “Preludi”, de l’Et DeumHändel: “Al·leluia”, de l’oratori El Messies.
SESSIÓ 5: “El Classicisme: tot en la seua justa mesura” (1/2)Boccherini: “Cèlebre Minueto”, del Quintet en El meu bemoll MajorHaydn: “Tercer moviment”, delConcert per a trompeta i orquestra.
SESSIÓ 6: “El Classicisme: tot en la seua justa mesura” (2/2)Mozart: “Primer moviment”, de la xicoteta serenata nocturnaMozart: “Primer moviment”, de la Simfonia núm. 40, en sol menor.
SESSIÓ 7: “El Romanticisme: ventall de passions” (1/2)Beethoven: “Per a Elisa” (Bagatel·la)Beethoven: “Primer moviment”, de la Cinquena Simfonia, op. 67.
SESSIÓ 8: “El Romanticisme: ventall de passions” (2/2)Schubert: “Quart moviment”, del Quintet “La truita”Bizet: “Obertura”, de CarmenJ. Strauss: “Radetzky March”.
SESSIÓ 9: “El Nacionalisme musical. Ric folklore”Mússorgski: “Quadres d’una exposició”Tchaikovsky: “Vals de les flors”, de TrencanousBorodin: “En les estepes de l’Àsia Central”Falla: “Dansa ritual del foc”, de l’amor brujo.
SESSIÓ 10: “El segle XX. Profusió de diversitat”Dukas: “L’aprenent de bruixot”Ravel: “Bolero”Orff: “O fortuna”, de Carmina Burana
Les pluges àcides radioactives són algunes de les greus conseqüències que presenten els assajos nuclears, des que començaren en 1945 amb fins experimentals per part dels Estats Units. Molts països han realitzat proves nuclears en el passat com la Unió Soviètica, França, Anglaterra, l’Índia i actualment Corea del Nord, s’estima que al voltant dels 2000 assajos nuclears.
Són devastadors el seus efectes sobre la humanitat quan fallen les condicions de les proves, com la feta pels Estats Units a les Illes Marshall a l‘Oceà Pacífic en 1945, on es va detonar la denominada Castle Bravo. Tenia la potència de mil vegades la bomba d’Hiroshima, es va engolir illes senceres i va deixar uns nivells de radiació superiors als de l’accident de la central nuclear de Txernòbil.
També coneixem l’impacte que varen causar les bombes llançades intencionadament durant les guerres, com les d’Hiroshima (denominada Little boy) o Nagasaki (Fat boy) al Japó, les quals van matar al voltant de 250.000 persones civils i que el seus efectes perduren fins a dia de hui amb greus malalties.
Aquests impactes i la creixent amenaça, van fer que a desembre de 2009 l’Assemblea General de l’ONU aprovara la Resolució 64/35 per unanimitat, la qual va ser proposada per la República de Kazakhstan i que commemora el tancament del polígon d’assajos nuclears de Semipalàtnisk a Rússia el dia 29 d’agost de 1991, (la principal instal·lació de proves de la Unió Soviètica a l’època de Boris Ieltsin).
Es va declarar aquest dia com: el “Dia Internacional contra els assajos nuclears”, que se celebra des de l’any 2010 amb exposicions, conferències i esdeveniments per a conscienciar i educar la població sobre les armes nuclears.
Però queden més desafiaments per a eliminar aquesta problemàtica nuclear, ja que no ha entrat en vigor el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears (1996) TPCE, que és l’instrument que els prohibiria definitivament i perquè entre en vigor hauria de ser ratificat per 8 països amb capacitat nuclear, els quals encara no el reconeixen com la Xina, Egipte, l’Iran, el Pakistan, l’Índia, Israel, els Estats Units i Corea del Nord.
Existeix un mecanisme de verificació per a controlar les proves nuclears denominat Sistema Internacional de Vigilància, el qual està format per estacions que controlen les ones sísmiques, com per exemple la ubicada a Toledo denominada Sonseca.
Saps què passaria si es detonara una bomba atòmica al teu municipi? Comprova-ho als enllaços que simulen l’impacte de les bombes fabricades en la nostra història.
Des de l’Ajuntament de Montserrat, la Regidoria de Medi Ambient ha llançat el mes d’agost dos accions d’informació ciutadana per a promocionar el sistema de recollida d’oli usat implantat al municipi des d’octubre de l’any 2020.
En la presentaciò es van repartir embuts per a facilitar la recollida d’oli en les llars i tríptics informatius sobre la ubicaciò dels contenidors.
El dia 2 d’agost la carpa va estar ubicada en la plaça de l’Església i el dia 10 d’agost en el mercat municipal.
El total d’embuts repartits ha sigut molt bo en termes de quantitat i s’ha pogut comprovar un alt interès per part de la ciutadania en la recollida, depòsit i reutilització com a biodièsel d’aquest residu tan comú en les nostres llars i que molts d’ells no sabien on depositar-lo ni com fer-ho, i, moltes vegades, la soluciò més fàcil és abocar-lo per l’aigüera.
Es va fer un petit col·loqui sobre l’objectiu que té la recollida de l’oli i es va argumentar sobre el benefici per a l’usuari mateix i per al mediambient que supossa depositar l’oli als llocs habilitats per a aquest tipus de residu, i és molt positiu saber que algunes persones segueixen pràctiques antigues, com és fer de l’oli usat sabó per a la llavadora, que resulten molt efectives en la reducciò del residu, potser més important que el fet de reciclar-lo. A més, també es va explicar el funcionament de l’embut que es donà a cada persona interessada.
Per això, la Regidoria de Medi Ambient, la qual està completament conscienciada particularment amb aquesta problemàtica del residu d’oli usat, agraeix enormement el compromís i la bona disposició de tots els ciutadans i ciutadanes del terme municipal de Montserrat per la gran acollida d’aquest nou sistema, la qual cosa ens dona ànims per a continuar treballant en aquesta direcciò i fer del municipi un referent a l’hora de la gestió ambiental dels residus.
Salutacions.
Imatge 1: Persones interessades agrafant iformació i conversant
Campanyes com aquesta es realitzen per a conscienciar i anar introduint canvis en els nostres hàbits. En sumar-nos al repte, ens adonem que hi ha altres opcions, que, a més, no són tan difícils de dur a terme com podria semblar-nos inicialment i així podem anar incorporant aquests hàbits nous al llarg de tot l’any.
Perquè aquesta és la base: començar per canviar xicotets hàbits en el dia a dia i anar fent-los nostres.
Com sempre, no es tracta de fer-ho tot de colp, sinó de posar una mica d’atenció en aquests hàbits i comprendre que hi ha moltes coses que podem fer sense gran esforç.
És molt important no intentar passar de zero a cent en un dia. Prendre’ns el nostre temps per a anar adquirint aquests hàbits. Podríem comparar-ho amb el començament d’una nova pràctica esportiva, on no convé fer massa coses molt ràpidament perquè es converteix en un repte difícil i intimidant.
Transformar el nostre consum, compartir el nostre exemple, inspirar les generacions que ens segueixen (i ens observen) són maneres de continuar aquest “Juliol sense plàstic” amb xicotets canvis que es convertisquen en quotidians i ens convertisquen a nosaltres en part de la solució.
Cada xicotet canvi pot ser de gran ajuda.
Com diu Eduardo Galeano:
“Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo”
Gràcies per participar-hi i gràcies per continuar! #Juliolsenseplàstic #RegidoriadeMediAmbient
El dia de la Sobrecapacitat de la Terra, o Earth Overshoot Day, va començar a quantificar-se des de l’any 1970 promogut per una organització sense ànim de lucre denominada Global Footprint Network amb l’objectiu d’alertar la població sobre el consum insostenible per al planeta.
Aquest dia no té una data fixa perquè depén d’un càlcul anual entre la biocapacitat del planeta i la petjada ecològica i multiplicar eixa xifra per 365 dies.
El resultat dona el dia en què el consum de la població sobrepassa els recursos disponibles i és aquest dia quan entrem en l’anomenat dèficit ecològic, el dia 29 de juliol, per a l’any 2021.
És a dir, que a partir de la data assenyalada la població mundial haurà consumit tots el recursos que genera la terra al llarg d’un any.
Aleshores, quan més gran siga eixe dèficit més ens aproparem a l’inici de l’any i des que va començar a mesurar-se aquest dia, hem anat avançant-lo. Per exemple: l’any 1997 el dia va ser el 30 de setembre, l’any 2018 va ser el 8 d’agost, i l’any 2019 l’1 d’agost, per tant, esgotem els recursos cada vegada més prompte.
Però també podem revertir o alentir aquesta situació amb accions quotidianes com ara reduir els nostres hàbits de consum o fent-los més eficients, disminuir les deixalles de menjar, reduir l’ús de combustibles fòssils, consumir menys aigua o reciclar.
Així doncs, està en les nostres mans fer un consum responsable i allargar al màxim el dia de la sobrecapacitat de la terra.
Saps en quants dies gastem tots el recursos generats en 1 any pel planeta?
És important recordar també la nostra força com a consumidores i consumidors. Tenim el poder d’aconseguir que els fabricants canvien la manera de produir. Com? Modificant la nostra manera de consumir. T’has adonat que cada vegada hi ha més alternatives de materials reutilitzables o biodegradables que poden suplir els plàstics d’un sol ús? El mercat canvia segons les demandes de consum i les nostres inquietuds.
Moltes marques de begudes estan començant a substituir les anelles de plàstic que uneixen els paquets de llandes per compostos de fibres biodegradables d’origen vegetal.
Ja hi ha alternatives per a palletes, vaixelles i coberts reutilitzables, biodegradables o fins i tot comestibles, raspalls de dents de fusta o bambú, carcasses de mòbil sense plàstic elaborades amb materials naturals 100% compostable, biberons d’acer inoxidable… El mercat està canviant i és perquè la nostra forma de consumir canvia.
Moltes vegades no som conscients de la quantitat de moviments automàtics que fem a l’hora de comprar o d’agafar algun objecte que se’ns ofereixen “gratis”. Palletes en el bar, gotets de plàstic, bosses…
A l’hora de comprar, també agafem sense pensar-ho molts productes que ens fan “la vida fàcil”.
Els plàstics d’un sol ús van arribar a les nostres cases fa poques dècades i s’han convertit en més de la meitat del plàstic que utilitzem a l’any. Es van presentar com una gran solució plena d’avantatges, fàcils de produir, sense necessitat de rentar-los ni emmagatzemar-los, pràctics, lleugers, resistents, econòmics…
Però si fem càlculs, una cosa que usem, tirem i hem de tornar a comprar no és econòmica, i si, a més a més, pensem en el cost per al medi ambient, els avantatges desapareixen.
Si simplement ens parem a pensar en si realment necessitem allò que ens ofereixen o venen, o si tenim altres alternatives, sense adonar-nos anirem canviant aquests moviments automàtics per hàbits per a canviar el nostre impacte.
Podríem també elegir els tipus d’envasos. Si pensem que al menys el 60% del total de residus plàstics a nivell global procedeix d’embalatges, aquest canvi té un gran efecte.
Quan anem a un supermercat o a una botiga trobem gran quantitat d’envasos diferents, moltes vegades per a un mateix producte. Triant un envàs menys impactant per al medi ambient aportem el nostre granet d’arena.
Estem parlant, aquest mes, d’evitar el plàstic però… i els envasos de bric. Malgrat es venen com un envàs “perfecte” i amb aspecte de cartó, estan compostos per un 70% de cartó, un 5% d’alumini i un 20% de polietilé, la qual cosa fa que siga pràcticament impossible reciclar-los.
Les llandes utilitzen gran quantitat d’energia, i, a més, si no es reciclen tarden més de 10 anys a degradar-se en la naturalesa i originen òxid de ferro. La part positiva és que si les portem al contenidor groc per a reciclar es poden convertir fàcilment en nous productes d’alumini.
Vidre. Un dels principals avantatges del vidre és que és un material innocu. A més és 100% reciclable, no es perd res durant el procés.
Sempre que pugues triar cartó, molt millor, és un dels materials amb menor impacte mediambiental, minimitza la generació de residus. A més és 100% reciclable i biodegradable i en el seu reciclatge no perd durabilitat ni resistència.
A més a més, la mida, ací, sí és important! Tractem d’evitar els envasos monodosi! Si, per exemple, necessitem comprar aigua embotellada, sempre és millor una garrafa gran que una botella xicoteta.
I, si podem, sempre millor els envasos retornables!
