El 21 d’octubre de 2021 se celebra a tot el món el “Dia de l’estalvi energètic” que té com a  objectiu principal conscienciar la població en la reducció de la despesa energètica i així conservar els limitats recursos naturals del planeta al augmentar l’eficiència energètica que ens ofereix.

El desgast que fem al planeta és continu per a uns recursos limitats, la necessitat de desenvolupament industrial i tecnològic o la despesa indiscriminada de recursos fòssils o aigua destrueixen el planeta diàriament i causen danys irreparables a curt o a mitjà termini.

Alguns d’aquests problemes ja no són una predicció, són reals, com el canvi climàtic, el forat d’ozó, la desertificació, l’escassedat d’aigua o de recursos energètics o els desastres naturals, més freqüents i intensos.

Tant organitzacions com governs intenten promoure l’ús racional de les energies existents i l’ús d’energies sostenibles que afavoreixen la cura del medi ambient, com les energies solars o eòliques. Però, al mateix temps, cada individu té la capacitat de fer la seua despesa energètica més sostenible i eficient diàriament, amb accions senzilles com pot ser: aprofitar la màxima llum natural, utilitzar electrodomèstics i bombetes de baix consum, controlar l’ús d’aire condicionat o calefacció o descongelar els aliments traient-los abans del congelador i no utilitzar el microones, són simples accions individuals que si es converteixen en col·lectives i reiterades en el temps poden contribuir significativament a la cura del planeta.

Per tant, ja no és una predicció el fet que gastem més recursos que els que genera el planeta, però està en les nostres mans l’ús racional dels recursos que ens dona el planeta; així, també som directament responsables d’utilitzar-los de manera eficient perquè nosaltres i les futures generacions puguem desenvolupar-nos pacíficament en l’únic planeta que ens protegeix.

Saps com pots estalviar energia?

https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/gas-luz/consejos/trucos-ahorrar-energia

Blanques, grans, negres, nocturnes, blaves, xicotetes, roges, ràpides… en una infinitat de formes, dissenys, colors distints però totes amb qualitats increïbles com la seua virtut innata més característica, en la majoria d’elles, el vol.

Aquesta qualitat es afavorida per les seus plomes, abans escates provinents dels dinosaures del juràssic que van sobreviure a l’extinció del Mesozoic, que els permeten solcar els cels i habitar tots els racons del globus terraqüi, des de l’Antàrtida fins als oceans.

Parlem de les aus, mamífers ovípars vertebrats de sang calenta amb una diversitat molt gran conreada per la selecció natural que fa que hi hagen aus xicotetes com els colibrís (Trochiliadae), amb un cor que batega a  1800 pulsacions per minut; grans com l’estruç (Struthio camelus) que pot arribar als 2,8 metres d’alçada, o pesades com l’avitarda (Otis tarda) que amb 16 quilos de pes pot alçar el vol.

Fets  com les migracions, que impliquen recórrer milers de quilòmetres per a regressar al mateix lloc de nidificació, ja siga un graner o una cornisa d’una casa de poble, i les veiem tots els estius en el nostre poble i omplint-lo del xisclar de les oronetes (Hirundo rustica) o dels característics crits dels falciots (Apus apus). Aquesta última ha sigut nomenada com l’au de l’any 2021 per les característiques extraordinàries que presenta l’espècie, com ara  romandre en vol constant durant tota la seua vida. (Enllaç amb curiositats).

Des de l’antiguitat hem mantingut una relació estreta amb elles, i han tingut un paper essencial en la nostra forma de vida, com a aus de corral, aus cinegètiques o amb la producció de guano per fertilitzar les nostres terres.

Però molts d’aquests magnífics animals es troben amenaçats o en perill d’extinció, com és el cas de l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti), el gall salvatge cantàbric (Tetrao urogallus cantabricus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i moltes més.

Per això, i amb la finalitat de conscienciar el món sobre la importància de cuidar, respectar i valorar totes les aus, se celebra aquest cap de setmana, el 2 i 3 d’octubre de 2021, “el dia de les aus”,  on diverses organitzacions realitzen activitats per a donar visibilitat a aquest grup taxonòmic tant espectacular i per a involucrar joves i adults en el seu respecte i reconeixement. (Enllaç adjunt)

El nostre deure és cuidar-les i fer tots els possible per elles, ja que totes i cadascuna de les espècies juguen un paper clau en l’ecosistema, malgrat moltes vegades no en som conscients, i són peces fonamentals que no ens podem permetre perdre.

• Saps que pots participar en activitats relacionades amb l’ornitologia?

Saps què és una au de records?

https://seo.org/

Saps què és un au de records?

https://seo.org/ave/vencejo-comun

https://sabersabor.es/una-vida-de-record-los-10-hechos-portentosos-del-vencejo

En una franja de 10 a 40 km sobre el nostre cap se situa la tan anomenada capa d’ozó.

És una capa de gas compost de tres molècules d’oxigen molt fràgil i que té una funció vital per a la nostra existència. La capa d’ozó ens protegeix dels rajos solars ultravioletes, ja que sense ella aquests arribarien amb molta més intensitat, la qual cosa suposaria un augment de malalties com ara cataractes o càncer de pell, i també afectarien negativament sobre els ecosistemes, boscos i conques hidrogràfiques.

Aquest ozó en capes altes de l’atmosfera és fonamental per a la nostra supervivència i la dels ecosistemes, però arran de terra és perjudicial.

Des de l’inici dels anys 80 ha estat destruint-se amb productes d’ús quotidià com els aerosols, dissolvents, refrigerants o amb vols aeronaútics, ja que contenen compostos amb clor com CFC (clorofluorocarbonats) i HFCF (hidrofluorocarbonats) els quals, a més de provocar l’efecte d’hivernacle (els HFC són 10.000 voltes més potents que el C02), reaccionen amb l’ozó destruint-lo  fins que han produït l’anomenat “forat d’ozó”.

Així doncs, va sorgir la necessitat de protegir-la. El primer pas per a la protecciò d’aquest bé comú va ser el Conveni de Viena, al qual es van adherir un total de 28 països el dia 22 de març de 1985 i que tenia com a finalitat l’eliminació dels productes químics que posaven en perill la capa.

Posteriorment, el 16 de setembre de 1987 es va signar l’acord ambiental internacional denominat Protocol de Montreal, el qual té ratificació universal i la seua finalitat és tractar d’eliminar l’ús de substàncies nocives. Va arribar a ser l’acord més exitós de tots, ja que, des que entrà en vigor fins a dia de hui, s’han reduït fins a un 98 % de les substàncies que esgoten la capa d’ozó (SAO).

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el “Dia Internacional de la Preservació de la capa d’ozó” el 16 de setembre, el mateix dia de la firma del Protocol de Montreal.

Però el més important és que des de l’any 1987 i amb la col·laboraciò internacional, s’ha recuperat entre un 2 % i un 6 % des de l’any 2000 i s’estima que la nostra capa es recupere a l’hemisferi nord al voltant de l’any 2030, a l’hemisferi sud al voltant de l’any 2050 i a l’any 2060 a les regions polars.

• Saps que pots vore l’evolució de la capa d’ozó mensualment?

https://ozonewatch.gsfc.nasa.gov/monthly/SH.html

Les pluges àcides radioactives són algunes de les greus conseqüències que presenten els assajos nuclears, des que començaren en 1945 amb fins experimentals per part dels Estats Units. Molts països han realitzat proves nuclears en el passat com la Unió Soviètica, França, Anglaterra, l’Índia i actualment Corea del Nord, s’estima que al voltant dels 2000 assajos nuclears.

Són devastadors el seus efectes sobre la humanitat quan fallen les condicions de les proves, com la feta pels Estats Units a les Illes Marshall a l‘Oceà Pacífic en 1945, on es va detonar la denominada Castle Bravo. Tenia la potència de mil vegades la bomba d’Hiroshima, es va engolir illes senceres i va deixar uns nivells de radiació superiors als de l’accident de la central nuclear de Txernòbil.

També coneixem l’impacte que varen causar les bombes llançades intencionadament durant les guerres, com les d’Hiroshima (denominada Little boy) o Nagasaki (Fat boy) al Japó, les quals van matar al voltant de 250.000 persones civils i que el seus efectes perduren fins a dia de hui amb greus malalties.

Aquests impactes i la creixent amenaça, van fer que a desembre de 2009 l’Assemblea General de l’ONU aprovara la Resolució 64/35 per unanimitat, la qual va ser proposada per la República de Kazakhstan i que commemora el tancament del polígon d’assajos nuclears de Semipalàtnisk a Rússia el dia 29 d’agost de 1991, (la principal instal·lació de proves de la Unió Soviètica a l’època de Boris Ieltsin).

Es va declarar aquest dia com: el “Dia Internacional contra els assajos nuclears”, que se celebra des de l’any 2010 amb exposicions, conferències i esdeveniments per a conscienciar i educar la població sobre les armes nuclears.

Però queden més desafiaments per a eliminar aquesta problemàtica nuclear, ja que no ha entrat en vigor el Tractat de prohibició completa dels assajos nuclears (1996) TPCE, que és l’instrument que els prohibiria definitivament i perquè entre en vigor hauria de ser ratificat per 8 països amb capacitat nuclear, els quals encara no el reconeixen com la Xina, Egipte, l’Iran, el Pakistan, l’Índia, Israel, els Estats Units i Corea del Nord.

Existeix un mecanisme de verificació per a controlar les proves nuclears denominat Sistema Internacional de Vigilància, el qual està format per estacions que controlen les ones sísmiques, com per exemple la ubicada a Toledo denominada Sonseca.

Saps què passaria si es detonara una bomba atòmica al teu municipi?
Comprova-ho als enllaços que simulen l’impacte de les bombes fabricades en la nostra història.

https://nuclearsecrecy.com/nukemap/
https://outrider.org/nuclear-weapons/interactive/bomb-blast

Saps quantes bombes nuclears han explosionat des de l’any 1945 fins al 2006?
https://www.ctbto.org/fileadmin/user_upload/pdf/Sipri_table12b.pdf

Des de l’Ajuntament de Montserrat, la Regidoria de Medi Ambient ha llançat el mes d’agost dos accions d’informació ciutadana per a promocionar el sistema de recollida d’oli usat implantat al municipi des d’octubre de l’any 2020.

En la presentaciò es van repartir embuts per a facilitar la recollida d’oli en les llars i tríptics informatius sobre la ubicaciò dels contenidors.

El dia 2 d’agost la carpa va estar ubicada en la plaça de l’Església i el dia 10 d’agost en el mercat municipal.

El total d’embuts repartits ha sigut molt bo en termes de quantitat i s’ha pogut comprovar un alt interès per part de la ciutadania en la recollida, depòsit i reutilització com a biodièsel d’aquest residu tan comú en les nostres llars i que molts d’ells no sabien on depositar-lo ni com fer-ho, i, moltes vegades, la soluciò més fàcil és abocar-lo per l’aigüera.

Es va fer un petit col·loqui sobre l’objectiu que té la recollida de l’oli i es va argumentar sobre el benefici per a l’usuari mateix i per al mediambient que supossa depositar l’oli als llocs habilitats per a aquest tipus de residu, i és molt positiu saber que algunes persones segueixen pràctiques antigues, com és fer de l’oli usat sabó per a la llavadora, que resulten molt efectives en la reducciò del residu, potser més important que el fet de reciclar-lo. A més, també es va explicar el funcionament de l’embut que es donà a cada persona interessada.

Per això, la Regidoria de Medi Ambient, la qual està completament conscienciada particularment amb aquesta problemàtica del residu d’oli usat, agraeix enormement el compromís i la bona disposició de tots els ciutadans i ciutadanes del terme municipal de Montserrat per la gran acollida d’aquest nou sistema, la qual cosa ens dona ànims per a continuar treballant en aquesta direcciò i fer del municipi un referent a l’hora de la gestió ambiental dels residus.

Salutacions.

Campanyes com aquesta es realitzen per a conscienciar i anar introduint canvis en els nostres hàbits. En sumar-nos al repte, ens adonem que hi ha altres opcions, que, a més, no són tan difícils de dur a terme com podria semblar-nos inicialment i així podem anar incorporant aquests hàbits nous al llarg de tot l’any.

Perquè aquesta és la base: començar per canviar xicotets hàbits en el dia a dia i anar fent-los nostres.

Com sempre, no es tracta de fer-ho tot de colp, sinó de posar una mica d’atenció en aquests hàbits i comprendre que hi ha moltes coses que podem fer sense gran esforç.

És molt important no intentar passar de zero a cent en un dia. Prendre’ns el nostre temps per a anar adquirint aquests hàbits. Podríem comparar-ho amb el començament d’una nova pràctica esportiva, on no convé fer massa coses molt ràpidament perquè es converteix en un repte difícil i intimidant.

Transformar el nostre consum, compartir el nostre exemple, inspirar les generacions que ens segueixen (i ens observen) són maneres de continuar aquest “Juliol sense plàstic” amb xicotets canvis que es convertisquen en quotidians i ens convertisquen a nosaltres en part de la solució.

Cada xicotet canvi pot ser de gran ajuda.

Com diu Eduardo Galeano:

“Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas, puede cambiar el mundo”

Gràcies per participar-hi i gràcies per continuar! #Juliolsenseplàstic #RegidoriadeMediAmbient