Passeig pel poble

Si fem un breu recorregut pel poble, podem trobar alguns edificis d’interés, com l’Església Parroquial Ntra. Sra. de l’Assumpció, construïda el 1637, d’estil herrerià. Consta d’una nau amb onze capelles, en una de les quals es troba una talla de la Mare de Déu de Montserrat que va ser portada en processó el 1967 des del monestir català, i d’un campanar de tres cossos.

Continuant amb el passeig, podem destacar alguns carrers estrets, de fisonomia morisca, com per exemple el carrer del Pintor José Ribera, conegut antigament com el carrer del Fossar perquè durant els primers anys d’existència de la vila el lloc de soterrar estava allí, junt a l’església. I d’altres com el carrer Mitja Galta, el de la Troneta, etc. Arribarem per aquest trajecte a l’Antic Pòsit Agrícola (edifici de 1792), actualment està reformat i és allí on s’ubica l’arxiu municipal. En la façana s’observa el rètol realitzat en ceràmica valenciana, en el qual apareix ressenyada la llegenda Escoles de xiquets i xiquetes 1929, i un escut monàrquic de l’època, el timbre del qual ha sigut danyat en els temps de la Segona República i ha quedat així per al record.

Un altre edifici que podem trobar en el carrer Bon Aire, són les antigues escoles (1889), que fins fa poc allotjaven l’escola infantil i l’escola d’adults. El que era l’esplai escolar ha sigut habilitat com a parc públic.

No podem deixar de visitar el barri de l’Era Alta, en la part més alta del nucli urbà, des d’allí es disposa d’una millor vista per a observar la part est del poble, prop d’allí trobem un altre parc públic.

Eixint ja del nucli urbà, destaca la serra del Castellet, plec de calcàries dolomites del triàsic, la cima de la qual està singularment erosionada, probablement origen del nom del poble. Es troben allí ruïnes d’un castell àrab, així com diverses coves.

També en els voltants del poble i junt al poliesportiu municipal, trobem la font del Pantà, lloc d’esplai, entre arbres sicòmors i xops. El seu nom es deu a l’existència d’una presa del segle XVII que encara es conserva. És el lloc que per tradició els veïns trien per a berenar la mona en els dies de Pasqua.

Un poc més al sud destaca el castell d’Alcalà, format per uns vestigis de muralles, torres i un aljub d’un castell musulmà de l’època de les taifes. És aquest mateix castell el que dóna nom a la subcomarca Vall dels Alcalans.

Prop d’allí trobem la cova Fumada, en un paisatge, els Estrets, de singular bellesa, on el riu Magre estanca i es poden observar agrons i altres aus que fan allí escala en la seua migració. La cova Fumada ja servia de límit entre els termes de Llombai i Montserrat des del segle XIV. Si s’observa detingudament aquesta cova i la muntanya on s’ubica, des de la carretera dels estrets, alguns diuen que té una semblança de drac i aleshores sorgeix la faula i la llegenda.

En el terreny de l’arqueologia, podem trobar un jaciment de l’edat del Bronze en el Castellet (investigat pel SIP el 1972) i a les Coves.

També hi ha restes de viles rústiques romanes en els Xarcons i la muntanyeta del Rajolar.

També per a aquelles persones a qui els agrada conéixer els fòssils, poden acostar-se als alts que hi ha entre la font de Birlongo i la Soroixa, on s’hi troben gran quantitat d’ells, prop de la muntanya coneguda com el Puntal, en els contraforts de la serra Falaguera.

A més, i per als amants de la naturalesa, hi ha una microreserva a les Coves i dos sendes homologades, el PR 272 i el SL 48.