Com hem dit al llarg d’aquest recorregut històric, la fisonomia peculiar que presenta la muntanya als peus de la qual se situa el nucli urbà del poble, ha sigut probablement l’origen del topònim Montserrat.

Ara bé, l’origen d’aquest nom ha abraçat diverses teories: la que afirma que és un topònim llatí de l’època romana; altra que es basa en què es tracta d’un adjectiu àrab (mutsärär) que significa “alegrat, content, feliç” i que els conqueridors per similitud amb el seu Montserrat llatinitzaren, o la que assegura que seria el nom que donaren els repobladors.

Quant a la primera teoria, no hi ha cap indici arqueològic que fonamente l’origen romà del poble, i de fet la primera referència escrita del nom del poble és el Llibre del Repartiment, datat l’any 1240. Quant a la segona, és poc probable que els àrabs feren referència al seu poble com a `poble content´, si tenim en compte que ben a prop d’ells hi havia un poble que també feia referència al mont als peus del qual se situava, com és Montroi (monte-rubeo).

Així que vistes aquestes afirmacions, la teoria que sembla més probable és la que afirma que Montserrat podria ser un manlleu agafat pels àrabs al llatí de la paraula MONTE SERRATU, i que l’adaptarien a la seua fonètica. En arribar els repobladors, veure la muntanya i escoltar el nom del poble de boca dels seus habitants, no dubtarien en readaptar-lo a la seua parla, tenint la referència del seu Montserrat.