ValenciàSpanishEnglishFrenchArabicRomanian

Historia

Carta Pobla

El primer document escrit del que es té constància que parla d’aquesta vila, és la donació que el rei Jaume I va fer a Ximén de Tovia, primer senyor feudal de la nostra vila des de la reconquesta cristiana. Consta en el Llibre del Repartiment de la manera següent:

«A Ximén de Tovia, li done el castell de Montserrat amb una alqueria situada al seu peu, i l’alqueria que diuen de Real, que està entre Alcalà i Montroi, amb forns i molins», 13 d’agost de 1240.

És, per tant, aquesta la primera vegada que s’anomena en document escrit i en llatí el nom del poble MONTE SERRATU, i els historiadors determinen, doncs, que amb aquest topònim el Conquistador va reconéixer la muntanya on s’ubica el Castellet als peus de la qual es trobava la població, antigament una alqueria àrab.

Des del 1307 fins al 1763, el senyoriu de Montserrat va pertànyer al famós llinatge dels Pérez Zapata de Calataiud.

El 1599, el rei Felip III va concedir a Luis Pérez Zapata de Calataiud el títol de comte de Real. Des de 1763, el senyoriu va passar al ducat de Vilafermosa.

Amb l’expulsió dels moriscs que va tindre lloc l’any 1609, Montserrat va quedar despoblat, i anys després, les 70 cases que van deixar van ser ocupades per tretze famílies vingudes de terres d’Aragó i Catalunya. Es va atorgar un nou document de Carta de Poblament als nous habitants el 10 de juliol de 1611.

A l’inici del segle XVIII, Cavanilles conta que Montserrat tenia 70 veïns (unes 280 persones). Al llarg d’aquest segle es produeix un important creixement demogràfic i econòmic, per les causes següents:

  • Expansió vitivinícola. En només setze anys es quadrupliquen les vinyes dins del terme, principalment per la instal·lació de fàbriques d’aiguardent a la comarca, i la gran propagació del comerç d’aquest licor.
  • Increment dels preus agrícoles, que fan crear interés en l’augment de les terres de cultiu, l’ús de noves tècniques i una regulació de l’aigua de reg. Es construeix la presa del Pantà.
  • Es mantenen les manufactures de la seda i l’espart.

La producció agrícola de Montserrat era de «300 cànters de vi, 500 arroves d’oli, 20 de garrofes, 700 cafissos de blat i 600 lliures de seda» (Cavanilles,1795).

Ajuntament de Montserrat - © 2020