A casa acumulem molts envasos de productes de neteja, d’higiene, de bellesa… Afortunadament també comença a haver moltes alternatives.
Cada vegada hi ha més marques que ofereixen sabó i xampú en pastilla i, fins i tot, condicionador sòlid, i eviten així les botelles de plàstic. També comencen a haver-hi establiments on pots reomplir botelles amb productes a granel.
Les botelles d’aigua també podrien ser un residu fàcil d’evitar. Et recordes quan utilitzàvem cantimplores? Ara també hi ha moltes alternatives de botelles reutilitzables al mercat.
L’aigua embotellada produeix milions de tones de residus plàstics per any. Si fem servir una botella reutilitzable, quantes botelles podríem estalviar a l’any?
Les botelles reutilitzables es poden usar indefinidament, així, a més d’estalviar produir tants residus de plàstic, a llarg termini, també estalviem econòmicament.
Són moltes les xicotetes accions que podem fer cada dia per contribuir a eliminar els plàstics d’un sol ús. Des de la Regidoria de Medi Ambient us en suggerim algunes.
Podem substituir el paper d’alumini i el film transparent per embolcalls per a entrepans llavables i plegables o paper de cera d’abella.
Per a conservar els aliments hi ha bosses de silicona reutilitzables, tapes ajustables de silicona, portaviandes de vidre o acer inoxidable…
Tampoc necessitem comprar envasos per a guardar els aliments, podem reutilitzar els que ja tenim. Els de vidre són especialment bons per a guardar salses o restes de menjar. A més, també podem fer les nostres pròpies conserves.
Amb els aliments frescos i de temporada, a més d’ajudar la nostra salut, evitem una gran quantitat de residus.
Hui dia podem trobar fruites i verdures disponibles durant tot l’any. Però això no és real, els aliments tenen els seus propis calendaris de temporada.
Consumir productes de temporada i locals t’ajuda a entendre la naturalesa. Quan arriba la temporada d’un producte et dona molt en poc de temps, i, en la majoria dels casos, després passes molts mesos sense tornar a tastar-lo. Això no és casual, els productes de temporada ens aporten una dieta variada, la natura canvia d’aliments segons l’estació de l’any, i ens dona les vitamines i nutrients que el nostre organisme necessita en cada època.
Parlem de productes de proximitat, amb això, a més, estarem reduint els impactes de refrigeració, transport, etc.
#Juliolsenseplàstic és un moviment a escala global creat per @plasticfreejuly que pretén crear consciència de la contaminació dels plàstics i busca alternatives als plàstics d’un sol ús.
El repte anima a apostar de forma individual per un camí més sostenible sense els plàstics, a fer xicotets canvis individuals que poden desencadenar en un gran canvi col·lectiu…
Comença disminuint o eliminant un tipus de plàstic que utilitzes de forma habitual i uneix-te a milions de persones al voltant del món que ja reduïm els nostres residus plàstics.
Des de l’Ajuntament comencem llevant els gotets de plàstic d’un sol ús de les màquines d’aigua.
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic. Se’l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm.
A diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, és actiu de dia, i les picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons. A més, aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector (transmissor) d’algunes malalties.
La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves. Això només s’aconsegueix eliminant els llocs d’aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie.
Pot depositar els ous a qualsevol lloc de petites dimensions susceptible de quedar inundat i que continga aigua durant uns quants dies.
Aquestes condicions de cria fan molt difícil lluitar contra la seua proliferació sense la col·laboració de tota la ciutadania.
Ací tenim alguns consells pràctics a desenvolupar des de les nostres llars per a evitar el mosquit tigre entre tots i totes.
Al igual que anys anteriors, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de València ha concedit una subvenció a l’Ajuntament de Montserrat per a finançar la quota que li correspon pel servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament del Consorci de Bombers de l’any 2020.
La setmana del 21 al 29 de novembre se celebra la Setmana Europea per la Reducció de Residus (EWWR en anglés) i l’Ajuntament de Montserrat, coordinant esforços entre la Regidoria de Medi Ambient i Joventut, vol donar difusió a la campanya elaborada aquest any al voltant dels residus invisibles.
Ara mateix, segurament estàs assegut o asseguda llegint açò enfront del teu ordinador amb la teua roba, el teu mòbil en la butxaca, has pres el desdejuni i probablement ja saps què menjaràs per a dinar. Tots els dies prenem decisions a l’hora de comprar i observem els residus que produïm en la nostra casa, però… Podries endevinar quants residus s’han generat a l’hora de fabricar els productes que consumim? Coneixes el concepte empremta de carboni?
Sabies que per a fabricar un telèfon intel·ligent de menys de 200 gr es produeixen més de 86 kg de residus? El que veiem no és el pes real dels productes. El residu invisible es refereix a aquesta gran quantitat de residus generats en el procés de producció dels productes.
Una gran quantitat de residus invisibles no poden ser reciclats i acaben en abocadors i incineradores. Junt amb l’empremta ecològica tenim l’impacte de Co2 generat i el gran cost per al clima.
Aquest any EWWR ens invita a informar-nos i conscienciar-nos sobre la gran quantitat de residus que inconscientment generem. Necessitem fer visible eixos residus per a prendre decisions ben informades quan triem els productes que comprem, sent conscients de la seua empremta ecològica.
Des del dissabte i tota la setmana tens diàriament en les xarxes socials informació concreta sobre el pes d’alguns productes com a exemple, i conceptes relacionats amb aquest tema. T’atreveixes a saber quin és el teu pes real?
No oblidem que el nostre paper com a consumidors i consumidores és molt important. Podem reflexionar sobre la quantitat de productes que consumim diàriament i parar-nos a pensar com estan produïts, d’on venen, i sobretot, si de veritat necessitem un de nou.
Allargant la vida dels productes reduïm la necessitat de produir nous productes i la quantitat de residus produïts en la seua fabricació. A més, la nostra butxaca ens ho agraïrà!
Tens dubtes? Pots escriure a dubtesresidus@montserrat.es
El projecte europeu LIFE Renaturwat, integració d’economia circular i biodiversitat en tractaments d’aigua sostenibles mitjançant aiguamolls artificials, que es va aprovar el passat 15 de setembre per la UE i que està previst posar en marxa en la Comunitat Valenciana, buscarà millorar la qualitat ambiental de les aigües residuals urbanes mitjançant tractaments sostenibles.
El projecte, amb una duració de 42 mesos, serà implementat en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Vall dels Alcalans, que dona servei a les poblacions de Montserrat, Montroi i Real. Per a això, s’instal·larà un aiguamoll artificial de flux vertical de cent metres quadrats de superfície amb el substrat actiu que operarà com un tractament d’afinament de part de l’efluent de l’EDAR, i la fi de la qual és millorar l’eliminació de nutrients i compostos orgànics.
Un altre dels aspectes innovadors és que, a més d’aquest aiguamoll, es construiran dos xicotets aiguamolls de flux superficial que, a manera de llacunes xicotetes, milloraran la biodiversitat de les aigües tractades abans del seu abocament final al riu Magre.Així mateix, l’impacte econòmic de la reutilització d’aquests fangs, la transferibilitat nacional i internacional del projecte (Portugal, com a exemple), els intercanvis d’experiències similars i la implicació de tots els sectors de la societat seran abordats en els seus tres anys i mig de duració.
El projecte, que compta amb un pressupost d’1.893.955 euros, dels quals la Unió Europea (UE) finança el 55%, serà coordinat per l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IIAMA-UPV).
Ja s’estava reutilitzant l’aigua de l’EDAR per part de La Comunitat de Regants La Murta per al rec per goteig des de 1995 Us fiquem ací el vídeo explicatiu de com aquesta comunitat de regants reutilitza els recursos hídrics.