Descàrrega app Montserrat Info
Portal de transparència

cultura,

"Harmoniemusik". Mille e Tre

muntage



































CONCIERTO DEL 27 DE JULIO, a las 23 horas en la Pl. de La Iglesia. 37 é Semana Internacional de Música de Cámara

intérpretes
Mille e Tre
Eduardo Raimundo, clarinete
Carlos Cerrada, clarinete
Yall Streett, fagot
Carles Vallès, fagot
Renske, trompa
Jairo Pablo Gimeno, trompa

Harmoniemusik es el nombre que recibían los ensembles de viento en el siglo XVIII. Eran conjuntos musicales versátiles que se dedicaban a interpretar desde serenatas compuestas específicamente para esta formación por compositores como Mozart, Beethoven, entre otros, hasta arreglos de grandes óperas, con el propósito de que la música de estas grandes obras fuera accesible para todos.
El ensemble Mille y Tre es un conjunto de viento versátil y flexible que abarca un amplio repertorio, desde el siglo XVIII hasta la actualidad. La comunicación es una de sus prioridades. Así, es habitual en sus conciertos comentar y dialogar con el público antes, durante o después de cada actuación con la intención de acercar la música y sus particularidades a la mayoría de personas.
La utilización de instrumentos antiguos, con una sonoridad muy rica en timbres, nos permite disfrutar de una interpretación y ambiente diferentes de lo que ha sido más habitual acercándonos a épocas anteriores con una sensibilidad diferente. La combinación de instrumentos antiguos y modernos en nuestros conciertos convierte el ensemble en una Harmoniemusik del siglo XXI.
Los miembros y colaboradores de este ensemble reúnen todos una amplia experiencia tanto en música de cámara como en el ámbito orquestal. Participan habitualmente en algunas de las orquestas más destacadas y de primer nivel europeo, como son la Orquesta Barroca de Freiburg, Europa Galante, Le Círculo de El armónico, la Orquesta Barroca de Sevilla, Zefiro ensemble, la Orquesta del Palau de las Artes, la Orquesta de Cadaqués, el Ensemble Residencias, la Orquesta Nacional de España, la RTVE, entre otros.

PROGRAMA
Ópera o música instrumental?
El género más popular y conocido en el siglo XVIII sin duda fue la ópera. Tanto el público como los intérpretes y compositores estaban muy familiarizados con este estilo musical. Durante muchos años fue habitual escuchar las adaptaciones de las arias de cantantes música puramente instrumental con el objetivo de conseguir transmitir al público las mismas emociones, pero en este caso sin la voz y a través de los instrumentos. Este es el programa que les proponemos a continuación. Dos grandes compositores como Mozart y el compositor valenciano Martín y Soler compartiendo programa, como en tantas ocasiones en el siglo XVIII con dos de sus óperas más importantes.
Una recreación de lo que podría haber sido una velada en el palacio de cualquier conde de la época trasladada a nuestros días.

I PARTE
«Così fan tutte» (selección)......................................... WA Mozart
Arreglos: George Sartorius
II PARTE
«Una cosa rara» (selección)................................... Martín y Soler
Serenata en mi bemol mayor............................. W. A. Mozart

"Harmoniemusik". Mille e Tre

muntage
CONCERT DEL 27 DE JULIO, a les 23 hores a la Pl. de L'Església. 37 é Setmana Internacional de Música de Cambra

Intèrprets
Mille e Tre

Eduardo Raimundo, clarinet
Carlos Cerrada, clarinet
Yalli Streett, fagot
Carles Vallès, fagot
Renske, trompa
Jairo Pablo Gimeno, trompa

Harmoniemusik és el nom que rebien els ensembles de vent en el segle XVIII. Eren conjunts musicals versàtils que es dedicaven a interpretar des de serenates compostes específicament per a aquesta formació per compositors com Mozart, Beethoven, entre d’altres, fins a arranjaments de grans òperes, amb el propòsit que la música d’aquestes grans obres fos accessible per a tothom.

L’ensemble Mille e Tre és un conjunt de vent versàtil i flexible que abasta un ampli repertori, des del segle XVIII fins a l’actualitat. La comunicació és una de les seues prioritats. Així, és habitual en els seus concerts comentar i dialogar amb el públic abans, durant o després de cada actuació amb la intenció d’apropar la música i les seues particularitats a la majoria de persones.

La utilització d’instruments antics, amb una sonoritat molt rica en timbres, ens permet gaudir d’una interpretació i ambient diferents del que ha sigut més habitual apropant-nos a èpoques anteriors amb una sensibilitat diferent. La combinació d’instruments antics i moderns en els nostres concerts converteix l’ensemble en una Harmoniemusik del segle XXI.

Els membres i col·laboradors d’aquest ensemble reuneixen tots una àmplia experiència tant en música de cambra com en l’àmbit orquestral. Hi participen habitualment en algunes de les orquestres més destacades i de primer nivell europeu, com són l’Orquestra Barroca de Freiburg, Europa Galante, Le Cercle de L’harmonie, l’Orquestra Barroca de Sevilla, Zefiro ensemble, l’Orquestra del Palau de les Arts, l’Orquestra de Cadaqués, l’Ensemble Residencias, l’Orquestra Nacional d’Espanya, la RTVE, entre d’altres.

PROGRAMA

Òpera o música instrumental?

El gènere més popular i conegut al segle XVIII sens dubte va ser l’òpera. Tant el públic com els intèrprets i compositors estaven molt familiaritzats amb aquest estil musical. Durant molts anys va ser habitual escoltar les adaptacions de les àries de cantants a música purament instrumental amb l’objectiu d’aconseguir transmetre al públic les mateixes emocions, però en aquest cas sense la veu i a través dels instruments. Aquest és el programa que els proposem a continuació. Dos grans compositors com Mozart i el compositor valencià Martín y Soler compartint programa, com en tantes ocasions al segle XVIII amb dues de les seues òperes més importants.

Una recreació del que podria haver estat una vetlada al palau de qualsevol comte de l’època traslladada als nostres dies.

I PART

«Così fan tutte» (selecció)......................................... W. A. Mozart
Arranjaments: George Sartorius

II PART

«Una cosa rara» (selecció)................................... Martín y Soler

Serenata en mi bemoll major.............................W. A. Mozart

Charla: Oncología, emociones y tratamiento biológico

Terapia Floral 2 2jpgViernes 27 de noviembre 


En la Casa de la Cultura, a las 19 horas, tendrá lugar una charla a cargo de Josep Peris Sanchis, titulado superior en Terapias Naturales por RCU Escorial Mª Cristina.
El desarrollo del cáncer depende y mucho, de lo que comemos, pero también depende de nuestras emociones, de nuestra manera de afrontar los conflictos y relacionarnos con nosotros mismos y nuestros semejantes.
Parece que los conflictos pueden estar en el origen del cáncer. A estas alturas, la ciencia aún no ha podido identificar los conflictos como un carcinógeno, pero sí ha demostrado que los conflictos no resueltos y el estrés contribuyen a que el cáncer se desarrolle más rápido.
Las técnicas de la Medicina Biológica ayudan potenciando los efectos de la medicina convencional y sin efectos secundarios ni contraindicaciones. Se trata de sumar efectos beneficiosos, nunca restar.

Concert dia 24 de juliol. Programa

ALA.WEB2DILLUNS 24 DE JULIOL DE 2017 A LES 23 HORES A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA

L’Orquestra Barroca d’Alacant
Eduardo Fenoll, violí, concertino i direcció
Anabel Sáez, clau i direcció artística

Centrada en el repertori del barroc interpretat amb instruments d’època, l’Orquestra Barroca d’Alacant reuneix músics i músiques professionals de la província d’Alacant i especialistes convidats, tots amb una sòlida formació acadèmica i una àmplia experiència professional. Creada per la clavecinista Anabel Sáez i sota la direcció musical d’Eduardo Fenoll, violinista i violista amb ampli currículum i experiència en el camp de la música antiga, l’Orquestra Barroca d’Alacant es va presentar el 2016 amb el suport de la Fundació de l’Auditori de la Diputació d’Alacant, l’Ajuntament d’Alacant i del Teatre Principal d’Alacant.

Fan servir instruments d’època, uns d’originals amb més de tres segles en la seua fusta, i altres que són reproduccions d’instruments de museus en els quals s’ha cuidat fins al més xicotet detall per a aconseguir que siguen el més semblant possible als originals en so, proporcions i decoració. Preservant aquesta puresa històrica, mantenen vius els instruments de llavors, i segueixen cultivant les tècniques d’interpretació que es descriuen en els tractats històrics. El seu timbre és molt càlid i la sonoritat lleugera i versàtil, capaç d’expressar a la perfecció els afectes de l’expressió retòrica del Barroc.

“Concert italià”
Furor italià en l’Europa del segle XVIII
Eduardo Fenoll, violí

PROGRAMA

I PART
Concert en fa major A. Scarlatti
Allegro
Largo
Allegro
Largo
Allegro

Concerto grosso en re major, opus 6 núm. 4 A. Corelli
Adagio
Allegro
Adagio
Vivace Allegro & Coda

Concert per a violoncel en re menor, RV 407 A. Vivaldi
Allegro
Largo
Allegro
Guillermo Martínez, violoncel

II PART
Concert en si bemoll major, op. 6, núm. 5 C. Avison
Maestoso
Allegro assai
Adagio
Allegro spiritoso

Concerto Grosso en la menor,
op. 6, núm. 4, HWV 322 G. F. Händel
Larghetto Affettuoso
Allegro
Largo, e piano
Allegro

Concert en sol menor,
op. 8, núm. 2, «L’estate», RV 315, A. Vivaldi
Allegro non molto
Adagio/Presto/Adagio
Presto

Cultures

7.1 cultures general7.2 cultures general
Rafael Amorós
(Albaida, 1964)

La seua obra ha anat evolucionant estilísticament i tècnicament, i sempre ha manifestat un caràcter inquiet i obert a noves troballes i investigacions. Conceptualment, el seu treball sempre ha partit d’un compromís social amb uns plantejaments totalment lliures.  S'interessa per la pintura de ben jove. El 1981, de la mà de Francesc Sempere “Messa”, descobreix la plàstica contemporània. Estigué de resident a la casa-estudi d'Antoni Miró i rebé classes del gravador romanés Pavel Radoulovsqui. Bona part de la seua obra gràfica passà l’any 1995 a la col·lecció de la Biblioteca Nacional, a Madrid. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a València, Madrid, Belgrad, Stuttgart, Viena, Tànger, Casablanca, etc., i ha participat en l'edició de diverses carpetes d'obra gràfica. A finals dels anys 90, va començar a materialitzar projectes escultòrics que van rebre multitud de premis i guardons.

Cultures és segons l’artista, un mural realitzat en gres que vol posar de manifest com un poble senzill i eminentment agrícola, amb unes arrels ben fondes a terra, té una gran estima i sensibilitat per la cultura musical. 


Rafaël Amorós (Albadia, 1964). Son oeuvre a évolué avec style et technique, toujours en manifestant un caractère curieux et ouvert à de nouvelles découvertes et recherches. De façon conceptuelle, son travail est toujours parti d´un compromis social et avec une approche totalement libre. Il s´intéressa à la peinture dès son très jeune âge. En 1981, de la main de Francisco Messa, il découvrit la plastique contemporaine. Il résida dans la maison-studio de Antoni Miró et fut l´élève du graveur roumain Pavel Radoulovsqui. En 1995 une partie de son oeuvre graphique entra dans la collection de la Bibliothèque Nationale de Madrid. Il a réalisé de nombreuses expositions individuelles et collectives à Valencia, Madrid, Belgrade, Stuttgart, Vienne, Tanger, Casablanca, etc., et il a participé à l´édition de plusieurs dossiers d´oeuvre graphique. Vers la fin des années 1990, il commença à donner vie à des projets de sculptures qui reçurent de nombreux prix et récompenses.

Cultures (Cultures) est, selon l´artiste, un mural réalisé en grès, qui veut mettre en évidence comment un village simple et surtout agricole, avec des profondes racines dans la terre, a une grande estime et sensibilité pour la culture musicale.

Cultures

Rafael Amorós (Albaida, 1964)

Su obra ha ido evolucionando estilísticamente y técnicamente, siempre manifestando un carácter inquieto y abierto a nuevos hallazgos e investigaciones. Conceptualmente, su trabajo siempre a partido de un compromiso social y con unos planteamientos totalmente libres. Se interesa por la pintura des de temprana edad. En 1981, de la mano de Francisco Semepere “Messa”, descubre la plástica contemporánea. Estuvo como residente en la casa-estudio de Antoni Miró y recibió clases del grabador rumano Pavel Radoulovsqui. En 1995 parte de su obra gráfica pasó a la colección de la Biblioteca Nacional de Madrid. Ha realizado numerosas exposiciones individuales y colectivas en Valencia, Madrid, Belgrado, Stuttgart, Viena, Tánger, Casablanca, etc., y ha participado en la edición de diversas carpetas de obra gráfica. A finales de la década de 1990, comenzó a materializar proyectos escultóricos que recibieron numerosos premios y galardones.

Cultures (Culturas) es según el artista, un mural realizado en gres que quiere poner de manifiesto como un pueblo sencillo y eminentemente agrícola, con unas raíces bien hondas en la tierra, tiene una gran estima y sensibilidad por la cultura musical.   

Descobreix Montserrat / Découvre Montserrat

CAPÇALERA.QR

Descobreix Montserrat, terra de vi, mistela, i d’un arrelat llegat musical. Un municipi d’origen musulmà protegit per dos castells que encara s’enlairen al seu terme municipal. Descobreix Montserrat, passeja pels carrers empinats del nucli antic, plens de places xicotetes amb miradors privilegiats del terme, i mostres singulars d’arquitectura popular. Barreja’t amb les seues gents de tracte amable i acollidor. Gaudeix de les festes majors del mes d’agost, i de la tradició musical de la Setmana Internacional de Música de Cambra al mes de juliol. Assaboreix la gastronomia local als establiments de restauració  a base d’arrossos, les Farinetes tradicionals dels dies de pluja a l’hivern, o de la variada rebosteria local que trobaràs als forns del poble.

Descobreix Montserrat, recorre la seua xarxa de senders locals que accedeixen a paratges d’alt valor ecològic i d’arquitectura rural singular. Endinsa’t per la ruta que et proposem a continuació, on descobriràs les anècdotes i la història del municipi, la cultura i la gastronomia; i en definitiva, la qualitat de vida del poble de Montserrat. Endavant!



Découvre Montserrat, terre de vins, mistela, et avec un solide héritage musical. Une commune d´une commune d´origine musulmane protégée par deux châteaux qui s´élèvent à l´intérieur de son terroir. Découvre Montserrat, promène toi dans les rues escarpées de la vieille ville, jalonnées de petites places avec des miradors d´exception à travers son espace municipal, avec de singuliers exemples d´architecture populaire. Mélange-toi avec ses habitants aimables et hospitaliers. Profite des fêtes patronales du mois d´août, et de la tradition musicale de la Semaine Internationale de la Musique de Chambre pendant le mois de juillet. Savoure la gastronomie locale dans les établissements de restauration locale à base de riz, les traditionnelles “farinetes” des jours de pluie en hiver, ou de la pâtisserie du lieu variée que tu trouveras dans les boulangeries de la commune.

Découvre Montserrat, parcours son réseau de sentiers, en accédant à des endroits de haute valeur écologique et d´architecture rurale singulière. Enfonce-toi en suivant la route que nous te proposons à la suite, où tu découvriras les anecdotes et l´histoire de la commune, la culture et la gastronomie, et en définitif, la qualité de vie du village de Montserrat. Allons-y!

Descubre Montserrat

CAPÇALERA.QR

Descubre Montserrat, tierra de vinos, mistela, y de un arraigado legado musical. Un municipio de origen musulmán protegido por dos castillos que se levantan en su término municipal. Descubre Montserrat, pasea por sus empinadas calles del casco antiguo, jalonado por pequeñas plazas con miradores privilegiados al término municipal, y singulares muestras de arquitectura popular. Mézclate con sus gentes de trato amable y acogedor. Disfruta de las fiestas mayores del mes de agosto, y de la tradición musical de la Setmana Internacional de Música de Cambra en el mes de julio. Saborea la gastronomía local en los establecimientos de restauración local a base de arroces, las tradicionales “farinetes” de los días de lluvia en invierno, o de la variada repostería local que encontrarás en los hornos del municipio.

Descubre Montserrat, recorre su red de senderos locales accediendo a parajes de alto valor ecológico y de arquitectura rural singular. Adéntrate por la ruta que te proponemos a continuación, donde descubrirás las anécdotas y la historia del municipio, la cultura y la gastronomía, y en definitiva, de la calidad de vida del pueblo de Montserrat. ¡Adelante!.

Dones en la Prehistòria

expo.done2webInauguració oficial dia 26 de maig a les 19:30 hores, amb representants de la Diputació de València. Museu de Prehistòria de València.

L'exposició itinerant del Museu de Preshistòria de València, "Dones en la Prehistòria", arriba a Montserrat. Aquesta, mostra com dones i homes del nostre passat més llunyà van formar grups de persones que es van unir per obtenir millor qualitat de vida, que van compartir esforços i recursos per sobreviure: dones, homes, joves, grans, xiquets i xiquetes van deixar el testimoni de la seua existència en el sòl en què van viure.

Estructura de l'exposició
Emmarcada entre les primeres societats caçadores-recol·lectores-pescadores i l'Edat del Bronze, aquesta exposició ens acosta a determinats aspectes de la vida diària, donant-los a les dones el protagonisme que sens dubte van tenir.

Es divideix en 6 blocs temàtics incloent una presentació i una síntesi final.
- Presentació
- Caçar, recol·lectar, sobreviure
Ens situa en el paleolític. Reflexió sobre la importància de les diferents activitats econòmiques per sobreviure i el paper rellevant de la dona.
- Espais domèstics, espais de dones:
expo.done1Ambient neolític. La importància de les activitats de manteniment: preparació i conservació dels aliments, la indumentària, el manteniment del foc i l'espai habitat.
- La imatge de la dona
Les figures femenines del paleolític i neolític i l'art rupestre llevantí mostren rostres i siluetes de dones.
- Reproducció i socialització
Les dones són indispensables per a la supervivència del grup, la cura, el manteniment i la transmissió de valors i coneixements.
- Dones soterrades
Interpretació de les restes de dones trobades a les excavacions arqueològiques.
- Dones d'avui societats del passat
Una anàlisi de les societats prehistòriques a través de la investigació antropològica, l'etnoarqueologia.
- Conclusions
Cada mòdul es complementa amb rèpliques arqueològiques i objectes, relacionats amb el tema. Audiovisual Breu recorregut des de l'origen de la humanitat fins a l'Edat del Bronze. Posa de manifest la importància del paper de la dona al llarg de la Prehistòria.
guia didàctica
Material complementari adreçat al professorat i alumnat que visite l'exposició.
Presenta un resum del contingut de l'exposició i una proposta d'activitats.

El antiguo Pósito de agricultores

6.1.almodi general6.2.almodi detallEl pósito creado en el año 1792 es uno de los edificios más antiguos de la calle. Este antiguo granero comunal era una especie de caja de ahorros de sembradura de grano, que servía también como sala de reuniones de sus miembros.

El inmueble en cuestión acogió anteriormente el almudí, que era un granero o Casa de la Señoría de época feudal. Una vez abolidos los regímenes señoriales en el año 1814, el edificio aparece nombrado en un documento del año 1848 como “Casa del pósito Real”. En el 1929 el antiguo pósito se habilitó como escuela pública de dos unidades. Finalmente, la construcción fue restaurada como Biblioteca Pública Municipal en 1986, y estuvo en funcionamiento hasta la construcción de la actual casa de Cultura en 2003. 

El Mirador de la Era Alta.

Las calles de la Era Alta i Bona Vista están situados en la parte más alta del municipio, que haciendo honor a su nombre se convierten en un mirador privilegiado al término municipal de Montserrat. Hasta la primera mitad del siglo pasado el espacio era un lugar marginal plantado de algarrobos que estaba ocupado por algunas eras de batir grano. Una localización, en un alto bien aireado, que lo convertía en ideal para separar el grano de la paja batida con la pala de aventar. Si dais un vistazo a la foto panorámica, podréis localizar los principales puntos de interés que se ven enfrente de vosotros. 

El mirador del carrer de l’Era Alta / Le belvédère de l’Era Alta



Els carrers de l’Era Alta i Bona Vista estan situats en la part més alta del poble, i fent honor al seus noms esdevenen un mirador privilegiat del terme de Montserrat. Fins la primeria del segle passat, l’espai era un lloc marginal plantat de garroferes que estava ocupat per algunes eres de batre messes. Una localització, en un alt amb molt bona corrent d’aire, que la feia ideal per poder separar el gra de la palla batuda amb la pala de ventar. Si feu una ullada a la foto panoràmica, podreu localitzar els principals punts d’interés que s’hi veuen enfront vostre. 




Les rues de Era Alta-Bona Vista sont situées sur la partie la plus haute de la commune, et faisant honneur à leur nom, se convertissent en un belvédère privilégié au sein de la commune de Montserrat. Jusqu´à la première moitié du siècle dernier, cet espace était un lieu marginal semé de caroubiers. Il était occupé par quelques aires pour battre le grain. Une localisation, sur une hauteur exposée au vent, qui la rendait idéale pour séparer le grain de la paille battue avec la pelle adéquate Si vous jetez un regard à la photo panoramique, vous pourrez localiser les principaux points d´intérêt qui se manifestent devant vous.

El monument a la Soledat de l’Assaig / Le Monument à la Soletat de l´Assaig (La Solitude de l´Essai)

La plaça dels Músics on ara esteu, està presidida des del 2005 per l’obra de Josep Cardona, «el Persa». Es tracta d’una obra treballada en ferro d’una sola peça, on es representa una cadira i un faristol. L’artista ha volgut plasmar el músicen la seua absència. La música i un faristol donen valor a qualsevol composició, i així s’hi representa mitjançant l’aigua que simbolitza les notes, que brolla per davall de l’escultura rajant per una mena de pentagrama.

Josep Cardona López, «el Persa» (València, 1943-2012), és un dels més desconeguts il·lustres montserraters, tal volta per la seua humilitat i senzillesa com a persona i com a artista.

Malgrat haver nascut a València capital, era fill d’aquest poble per devoció, i per ser fill de Josefa López Alemany, «la Colasa». El seu avi matern era el tio Colàs, l’antic agutzil de Montserrat, regentava a més una tenda de roba al carrer dels Cavallers de València, on quasi totes les dones del poble es desplaçaven per a adquirir els vestits per a celebracions importants.

Era un artista polifacètic (músic, escriptor, pintor, escultor, dibuixant de còmics, etc.), però el que el va fer ser més conegut al món de la cultura va ser el seu art efímer, la papiroflèxia (amb un programa a TVE) i els retallables de monuments (de la Diputació de València).





¨La plaça dels Musics” (La Place des Musiciens) où vous vous trouvez est présidée depuis 2005 par l´oeuvre de Josep Cardona “Le Perse”, il s´agit d´une oeuvre en fer travaillée d´une seule pièce, où sont représentés un siège et un pupitre. L´artiste a voulu reproduire la musique en son absence. La musique et un pupitre donne une importance à n´importe quelle composition, et il en est ainsi à travers l´eau que symbolisent les notes, qui émergent sous la sculpture en se glissant sur une sorte de portée musicale.

Josep Cardona “El Pesa” (Valencia, 1943-2012) est l´un des fils les plus illustres et non reconnus de Montserrat. Certainement pour son humilité et simplicité en tant qu´artiste et personne. Bien qu´il soit né à Valencia capitale, il était le fils de cette municipalité par dévotion, et fils de Josefa López Alemeni (“La Colasa”). Son grand-père maternel était “le gars Colás”, l´ancien agent de ville de Montserrat, qui de plus, dirigeait un magasin de vêtements dans la rue Caballeros de Valencia, où presque toutes les femmes du village se déplaçaient pour acquérir des vêtements pour les évènements importants.

C´était un artiste aux multiples facettes (musicien, écrivain, peintre, sculpteur, dessinateur de bandes dessinées, etc.), mais il se distingua particulièrement dans le monde de la Culture pour son art éphémère, la papiroflexie, l´art du pliage, (avec un programme sur TVE) et les monuments prédécoupés (de la députation de Valencia).

El monumento a la Soledat de l'Assaig

La plaza de Els Músics donde ahora os encontráis está presidida desde el año 2005 por la obra de Josep Cardona «el Persa», se trata de una obra trabajada en hierro de una sola pieza, donde se representa una silla y un atril. El artista ha querido plasmar el músico en su ausencia. La música y un atril dan valor a cualquier composición, y así se representa mediante el agua que simbolizan las notas, que brotan por debajo de la escultura deslizándose por una especie de pentagrama.

Josep Cardona «el Persa» (Valencia, 1943-2012) es uno de los más desconocidos ilustres hijos de Montserrat. Tal vez por su humildad y sencillez como persona y como artista.

A pesar de haber nacido en Valencia capital, era hijo de este municipio por devoción, y por ser hijo de Josefa López Alemany, «la Colasa». Su abuelo materno era el tío Colás, el antiguo aguacil de Montserrat, que regentaba además una tienda de ropa en la calle de Caballeros de Valencia, donde casi todas las mujeres del pueblo se desplazaban para adquirir los vestidos de celebraciones importantes.

Era un artista polifacético (músico, escritor, pintor, escultor, dibujante de cómics, etc.), pero destacó especialmente en el mundo de la cultura por su arte efímero, la papiroflexia (con un programa en TVE) y los recortables de monumentos (de laDiputación de Valencia).

El rellotge solar / L´horloge solaire: l’Equació del Temps


1.1.rellotge sol 1.2.rellotge sol detall gnomon2 1.3.rellotge sol detall numeros

El rellotge de sol projectat l’any 2005 és obra de l’artista plàstic albaidí Rafael Amorós, i l’otosí Joan Olivares, matemàtic, gnomista i dissenyador de rellotges de sol. 


El rellotge de sol digital de Montserrat és un exemplar únic per la seua forma geomètrica i pel sistema particular de marcar les hores. Les xifres horàries, retallades en l’esfera externa, es projecten amb la llum solar sobre el quadrant central, i indiquen l’hora solar local o temps vertader.

L’hora solar local depén de la posició angular del sol respecte al meridià local i, per tant, és diferent en llocs de diferent longitud geogràfica. Per raons administratives, a tot Europa (menys Anglaterra i Portugal) s’adopta una hora comuna anomenada hora civil (la que marquen els nostres rellotges mecànics).

Si voleu transformar l’hora solar local que llegim al rellotge solar en l’hora civil (rellotges mecànics), haureu d'aplicar les correccions següents:

1_Correcció que cada país aplica per aconseguir estalvi energètic. Cal avançar l’hora civil respecte a la solar una hora en l’horari d’hivern i dues en el d’estiu.

2_Correcció per l’equació de temps que es deu a causes astronòmiques. Oscil·la entre +14 minuts al febrer i -16 minuts al novembre.

3_Correcció per la distància angular amb el meridià de Greenwich. A Montserrat cal sumar-hi dos minuts i mig aproximadament.


L’obra en qüestió és un joc entre llum i ombra, entre forma i volum, entre opacitat i transparència, entre oxidació i lluentor, entre equilibri i acrobàcia, entre tangible i evanescent, entre realitat i concepte, entre concreció i abstracció, entre esperit i matèria, entre terrestre i astronòmic, entre estètic i funcional, entre imaginació i existència, entre pensament i intuïció, entre proporció i harmonia, entre referent i il·lusió, entre recerca i experiència, entre nord i sud… Un joc, ni més ni menys, com tot acte creatiu.



L´horloge solairel’Equació del Temps, en projet en 2005, est l´oeuvre de l´artiste plasticien Rafaël Amorós, originaire de Albaida, et de Joan Olivares, originaire de Otos, mathématicien, savant et dessinateur d´horloges solaires.

L´horloge solaire digitale de Montserrat est un exemple unique par sa forme géométrique et pas son système particulier de marquer les heures. Les chiffres horaires, recoupées dans la sphère externe, se projettent avec la lumière solaire sur le cadrant central, et indiquent l´Heure Solaire Locale ou le Temps Réel.

L´Heure Solaire Locale dépend de la position angulaire du soleil en fonction du méridien local, et ainsi, elle est différente selon les différences de longitude géographique.Pour des raisons administratives, dans toute l´Europe (sauf en Angleterre et au Portugal) une heure commune est adoptée, plus connue comme Heure Civile (celle que donnent nos montres mécaniques).

Si vous voulez transformer l´Heure Solaire Locale que nous lisons sur la montre solaire durant l´Heure Civile (montres mécaniques), vous devrez appliquer les corrections suivantes :

1_Correction que chaque pays applique pour obtenir une rentabilité énergétique. Il faut avancer l

´heure civile par rapport à l´heure solaire d´une heure durant l´horaire d´hiver et deux en été.

2_Correction pour l´équation du temps due à des causes astronomiques.Elle oscille entre +14

minutes durant le mois de février et -16 minutes en novembre.

3_Correction par la distance angulaire au méridien de Greenwich. À Montserrat il faut ajouter deux minutes et demi environ.

L´oeuvre en question est un jeu entre lumière et ombre, entre forme et volume, entre opacité et transparence, entre oxydation et brillance, entre équilibre et acrobatie, entre tangible et évanescence, entre réalité et concept, entre concret et abstrait, entre esprit et matière, entre terrestre et astronomique, entre esthétique et fonctionnel, entre imagination et existence, entre pensée et intuition, entre proportion et harmonie, entre référent et illusion, entre recherche et expérience, entre nord et sur…Un jeu, ni plus ni moins que comme un acte créatif.

 

Envoltant

11.1 envoltant general
L’obra Envoltant és una escultura de l’artista Rafael Amorós (autor de l’obra Cultures, al punt 5 d’aquesta ruta) que s’inspira en els valors cívics de la Constitució. La planxa esmerilada d’acer inoxidable, envolta i descansa sobre l’asta, també d’acer inoxidable però brillant, símbol dels valors que guien i marquen el camí cap a una societat lliure i democràtica.




L´oeuvre “Envoltant” (Enveloppante) est une sculpture de l´artiste Rafaël Amorós (auteur de l´autre“Culture”, dans le point nº 5 de cette route), qui s´inspire des valeurs civiques de la Constitution. La base polie d´acier inoxidable, enveloppe et repose sur une hampe, même matière, mais brillante, symbole des valeurs qui guident et marquent le chemin vers une Société libre et démocratique.

Envoltant

La obra Envoltant (Envolviendo) es una escultura del artista Rafael Amorós (autor de la obra Cultures, en el punto 5 de esta ruta), que se inspira en los valores cívicos de la constitución. La plancha esmerilada de acero inoxidable, envuelve y descansa sobre un asta, también de acero inoxidable pero brillante, símbolo de los valores que guían y marcan el camino hacia una sociedad libre y democrática. 

Església parroquial / L´Église parroquial de Ntra. Sra. de l’Assumpció

8.1.general esglesiaMontserrat fou una alqueria musulmana i un lloc ocupat pels moriscos fins a l’expulsió de l’any 1609. L’actual temple parroquial és del segle XVIII, i va ser construït sobre el solar de l’antiga mesquita musulmana i la primigènia església cristiana de la primera meitat del segle XVII. La façana principal i el campanar estructurat en dos cossos foren refets l’any 1956 amb estil neoclàssic. Si accediu a l’interior, descobrireu un edifici de nau única estructurada en sis trams amb capelles entre els contraforts. Destaquen especialment les obres pictòriques de l’escola valenciana del segle XVIII: El baptisme de Crist, la representació de sant Joan de Ribera, o la Verònica i el Crist. També és interessant la imatge de vestir de sant Antoni de Pàdua dels segles XVIII-XIX, així com les valuoses peces d’orfebreria dels segles XVI-XIX. L’altar major està presidit per un retaule barroc de factura moderna, que acull la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, la patrona de la localitat que té la seua celebració al mes d’agost.



Montserrat fût un hameau musulman et un lieu occupé par les maures jusqu´à leur expulsion en l´année 1609. Le temple paroissial actue, du XVIIIième siècle, fût construit sur le terrain de l´ancienne mosquée musulmane et l´église chrétienne d´origine date de la première moitié du XVIIième siècle. La façade principale et le clocher structuré en deux parties furent reconstruits en 1956 dans un style néoclassique. Si vous accédez à son intérieur vous découvrirez un édifice avec une nef unique structurée en six portions avec ses chapelles entre les contreforts. On remarque spécialement les oeuvres picturales de l´école valencienne du XVIII siècle: le Baptème du Christ, la représentation de Saint Jean de Ribera, ou La Véronique et le Christ. Est intéressante aussi l ´image “à habiller” de Saint Antoine de Padoue des siècles XVIII-XIX, ainsi que les pièces d´orfèvrerie précieuses des siècles XVI-XIX. Le grand autel est présidé par un retable baroque de facture moderne, qui accueille l’image de la Vierge de l´Assomption, la patronne de la localité qui a sa célébration durant le mois d´août.
banner imatges futur

Logo FSE

PROGRAMES D'OCUPACIÓ

logo sempre teua

  •   Ací Estem

      Plaça Esglesia n1
      Montserrat 46192 (València)

      962 988 000
      962 998 058

      Segueix-nos

  •   Contacta

  •   Contacta

  •   Segueix-nos

      Ací Estem

      Plaça Esglesia n1
      Montserrat 46192 (València)

      962 988 000
      962 998 058

Datos de mapasDatos de mapas ©2015 Google
Datos de mapas
Datos de mapas ©2015 Google
Datos de mapas ©2015 Google